Un bon advocat sap reconèixer que un conflicte jurídic és, sobretot, una experiència humana. La seva efectivitat como a professional no es mesura només pel seu domini de l’aspecte tècnic, sinó també per la seva habilitat per oferir suport emocional al client. No es tracta únicament d’una qüestió de simple destresa legal, sinó de sensibilitat i empatia per comprendre les seves emocions i preocupacions.

Això és així perquè els processos judicials, independentment de la seva naturalesa, porten un pes emocional significatiu pel client. Anar a un tribunal, que és una mena de terra desconeguda per a la majoria, pot generar una sensació aclaparadora, encara més agreujada quan es tracta de procediments enrevessats i, a vegades, econòmicament costosos. Tot i així, és convenient mantenir en equilibri les emocions, ja que, d’altra manera, es pot infondre incomoditat, agreujar l’estrès natural que acompanya el litigi i fins i tot exercir un impacte perjudicial sobre les facultats del client per a la presa de decisions i la qualitat de la seva comunicació tant amb l’advocat com a la sala de judicis.

En aquest context, un advocat que entengui i abordi aquestes necessitats emocionals es converteix en un aliat preuat. A més, per la meva experiència, puc dir que aquest suport emocional no només beneficia al client sinó que, pel que fa a la feina de l’advocat, reforça la relació i crea un ambient molt més propici per a la resolució eficient del cas. Un client que se sent comprès i recolzat és més propens a col·laborar activament, proporcionant informació vital per al cas.

El paper de l’advocat com a suport emocional

Més enllà de ser coneixedors de la llei, els advocats, d’altra banda, hem de preveure i reconèixer la càrrega emocional que per al client suposa un procés judicial des de l’inici fins al seu final. La habilitat per empatitzar amb aquest, comprendre les seves pors i angoixes, pot tenir un impacte directe en el seu benestar emocional que l’ajudi a gestionar molt millor l’impacte de les emocions despertades al llarg d’aquest trajecte, com l’ansietat o l’estrès, i a la vegada contribueix a experimentar el procés judicial amb una actitud més resilient.

Gestió d’expectatives i comunicació transparent

En aquest punt, la gestió adequada de les expectatives és una faceta crucial. Alhora és essencial una comunicació oberta i lleial, en què s’expliqui clarament els possibles escenaris, les etapes del procés legal i les implicacions futures.

La vivència del judici: les emocions

Si està davant la seva primera experiència judicial, és probable que es qüestioni sobre les raons que el porten a notar certes reaccions o alteracions ànimes o psicològiques. Per més que aspiri a guanyar el cas, resulta fonamental saber i comprendre que qualsevol conflicte entre persones és una font per a les emocions, com també que aquestes poden acabar convertint-se en un obstacle per a l’èxit, especialment si no es presta atenció a la seva influència en cada moment. A continuació, i a partir de les meves observacions al llarg de més de tres dècades d’exercici professional, detallo algunes d’aquestes reaccions més comunes i les seves raons.

Estrès

En l’àmbit judicial, no és gens freqüent que qui no té cap experiència en litigis eviti l’aparició d’un cert grau d’estrès. Aquest, com passa amb l’ansietat o la por, sol originar-se per les pròpies expectatives, per un desajust contextual, per la naturalesa delicada del tema en qüestió o, entre un sense fi de variables, pel propi procés legal en sí, que pot ser llarg i esgotador.

L’estrès provoca una sèrie de canvis, ja siguin físics o psicològics. Aquests canvis abasten des de dolors en el pit, nàusees i mal de cap fins a elevació de la pressió arterial, irritabilitat, agressió, dificultats de concentració, problemes de memòria, entre d’altres. Quan un individu es veu sotmès a una quantitat considerable d’estrès a causa d’un conflicte, és fàcil visualitzar com aquests símptomes, ja sigui de manera individual o en conjunt, poden començar a exercir la seva influència sobre el seu comportament i comunicació. Si aquest estrès no s’aborda adequadament, es corre el risc que repercuteixi negativament en el desenvolupament del procediment judicial. Per exemple, la tensió acumulada pot donar lloc a arguments menys efectius, propiciar malentesos i, en última instància, perjudicar una declaració en un judici.

Ansietat

La por al judici, la preocupació per la imatge pròpia, la por a ser jutjat o la incertesa sobre el seu resultat poden, juntament amb altres factors, desencadenar l’ansietat. Al igual que l’estrès, aquesta pot manifestar-se a través de símptomes físics notables (sudoració excessiva, tremolors, nàusees, pressió arterial elevada, hiperventilació i debilitat) que, al seu torn, poden afectar la capacitat de concentració i provocar reaccions emocionals intenses, com ara la ira o la ràbia. No són poques les ocasions en les quals he vist com l’ansietat a la sala del tribunal ha aconseguit obstaculitzar seriosament la capacitat d’una persona per comunicar-se de manera eficaç, dificultant l’expressió clara dels seus pensaments i arguments.

Frustració

La frustració durant un procés judicial pot originar-se per diverses raons: la sensació que el cas és innecessari quan es percep que la disputa podria resoldre’s de manera més eficient fora del tribunal; el desig que el judici acabi ràpidament perquè ja no el suporta l’estat d’ànim o l’economia personal; la impotència i el desànim per la percepció que s’està tenint del devenir del cas; etc. La frustració és una resposta normal en el context del procés judicial, però convé reconèixer-la a temps perquè pot ajudar a normalitzar les emocions i reduir la càrrega psicològica associada.

Ira

La ràbia és una emoció humana natural que pot sorgir en diverses situacions, i els procediments legals no són aliens a la seva influència. La ràbia sostenida pot tenir conseqüències negatives per a la salut mental dels ciutadans ja que una tensió emocional constant pot donar lloc a problemes com l’ansietat, la depressió i el deteriorament de les relacions interpersonals. Però no només afecta la salut mental, sinó que també pot tenir conseqüències en el propi procediment legal. L’hostilitat i la confrontació poden complicar les negociacions, afectar la presa de decisions i generar un ambient advers fins i tot en la relació client-advocat.

En resum, controlar les emocions al llarg d’un procés és crucial. Al marge de les habilitats que pugui tenir el client per a la seva autogestió, un bon advocat ha d’estar capacitat també per ajudar-lo, i això implica que sàpiga reconèixer que un conflicte jurídic és, sobretot i abans de tot, una experiència humana.